OSCIL·LACIONS I ONES

Fins ara hem aplicat les lleis de la Mecànica a sistemes que podien representar-se per mitjà d’una massa puntual. No obstantaixò, aquest model no esgota tots els fenòmens naturals que podem estudiar. En certa manera es pot dir que el model de lespartícules puntuals només ens revela mitja cara de la Natura. Hi fenòmens com la formació de les ones sobre la superfície delmar, la vibració de les cordes d’un violí, els terratrèmols, la propagació del so, i fins i tot la pròpia llum, que s’han de descriureutilitzant un model diferent: el model ondulatori. Estem parlant d’ones.Com a primer pas estudiarem oscil·lacions, és a dir, moviments de vaivé. Les oscil·lacions més senzilles reben el nom deMoviment Harmònic Simple. El seu estudi revesteix una enorme importància ja que, en la Naturalesa, tot oscil·la. Des dels àtomsen la seva molècula fins als grans edificis sota l’envestida del vent. Tots aquests fenòmens poden estudiar, almenys aproximada-ment, per mitjà del Moviment Harmònic Simple.Des d’un punt de vista fenomenològic, les ones exhibeixen una sèrie de comportaments que no han aparegut fins ara en l’estudid’altres sistemes mecànics. Es tracta de la interferència, la difracció i la polarització. Realment són aquests fenòmens els quecaracteritzen les ones físiques. Si alguna cosa pot interferir o difractar, és una ona.